Reflexions sobre la educació dels nostres fills

Les escoles actuals... eduquen be els nostres fills?
Perquè hi ha tant fracàs escolar?
Com ha evolucionat l'escola?
Estan motivats els nostres fills?
Se senten feliços en el procés d'aprenentatge?
Es respecta el seu ritme? Se'ls permet tenir iniciatives i decisions pròpies o se'ls diregeix sempre?
És el mateix ensenyar que educar?...

Aquí teniu una entrevista a Vicencs Olivé col·laborador de la Fundació Claudio Naranjo que ens fa reflexionar sobre tot això:

Si voleu saber més: http://www.fundacionclaudionaranjo.com/

La Fundación Claudio Naranjo fue creada con el propósito de colaborar en la transformación de la educación tradicional - con una orientación pedagógica excesivamente influenciada por los poderes políticos y económicos transnacionales - en una educación más humana, fundamentada en la confianza y el respeto por el desarrollo natural y espontáneo del individuo.

Entrevista a Claudio Naranjo al programa Redes d'Eduard Punset (1ª part)
Entrevista a Claudio Naranjo al programa Redes (2ª part)

Gràcies Anna per la informació
Equip Vademames

Diuen que la llet materna està contaminada?

Ahir es va fer públic un estudi del Institut Marquès de fertilitat sobre la relació que hi ha entre la qualitat de semen i la lactància materna. L’estudi indica que la qualitat del semen és deficient en els  homes adults i es relaciona directament amb la transmissió de tòxics ambientals durant la gestació i la lactància.

És curiós que no més centrin l'estudi en la llet materna i s'oblidin de la quantitat de contaminants que porta la llet de fòrmula (i més tenint en compte que avui dia es dona molt biberó): a part de portar els mateixos contaminants que la llet materna, porten hormones de creixement que se'ls dona a les vaques perquè creixin més de pressa, tampoc hem d'oblidar els contaminants afegits que aquestes llets arrosseguen dels embolcalls, envasos i contenidors durant el procés de producció, transport i emmagatzemament!
Caldria dir que inclús així, la llet materna porta defenses adaptades especialment al bebè que la llet artificial no porta.
Per tant:
La solució no és deixar d'alletar i comprar llet de fòrmula, si no de cuidar més el medi ambient i vigilar molt més el que mengem. Potser si fomentem el cultiu ecològic i ens alimentem tots (persones i animals) amb bons productes que no portin "merdes" tots estaríem més sans i seriem una mica més feliços... no?

Qui vulgui la informació detallada de l'estudi la pot trobar aquí: http://www.institutomarques.com

Gràcies al Josep per comentar-me la notícia

Vademames

Alertes alimentàries per embarassades i nens petits

L’Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) ha endurit les recomanacions sobre la ingesta d’aliments com els grans peixos, pel seu contingut en mercuri; els crustacis, perquè duen cadmi i algunes hortalisses, com els espinacs o les bledes perque porten nitrits.
L' AESAN va reavaluar els riscos que han conclós que no hi ha marge per a la relaxació. Ara, les recomanacions s’han fet més estrictes i l’Agència apunta que aquests col·lectius no han de menjar ni peix espasa, ni tauró ni tonyina. Els nens d’entre 3 i 12 anys no n’han de menjar més de 50 grams a la setmana. El mercuri que ingesten i acumulen els grans peixos pot provocar alteracions greus al desenvolupament neuronal del fetus i en els nens més petits.
El cadmi, un metall pesat generat per la mineria i la indústria, es troba en altes dosis en el marisc, que el concentra en les seves vísceres (en el cas de gambes, crancs i crustacis com el bou o la cabra aquestes se situen en la cap). El metall s'agafa al fetge i al ronyó humans i pot causar disfunció renal. Atès que la carn d'apèndixs i abdomen no és perillosa, l'AESAN s'ha limitat a recomanar que no s'abusi en el consum dels caps.
Pel que fa a les hortalisses, el problema és el nitrat que conserven i que es transforma en nitrits que, en els nadons, poden provocar cianosi per manca d’oxígen a la sang. La recomanació, en aquest cas, és que els més petits d’un any no mengin espinacs ni bledes i que si s’inclouen als purés, que no representin més d’un 20% del total.
Enllaç a la notícia publicada a El País

Nosaltres voliem puntualitzar:

• Si les hortalisses porten nitrats és pels adobs que es posen a la terra, això no passa amb les bledes, espinacs i enciams de l'agricultura ecològica lliure de purins, adobs químics i pesticides. La pediatra Ma. Teresa Bravo, directora docent de l’Acadèmia Medicohomeopàtica de Barcelonala recomana que els nens consumeixin fruita i verdura ecològica, que és la que no presentarà nitrats. I que els peixos ingerits siguin de mides petites, perquè són els grans, amb més greix, els que acumulen el mercuri. “Per tot cas, una dieta rica en fruita i en verdura fins i tot pot eliminar el mercuri acumulat en el nostre cos, perquè l’arrossegaran i l’extrauran”. Per això, “és tan important que els nens vagin bé de ventre, perquè l’estrenyiment provoca que acumulin les toxines en l’organisme”. I perquè hi hagi un bon funcionament de la maquinària digestiva, les fruites i les verdures són indispensables.
• Hi ha altres perills pitjors: “És curiós. Troben més perill en els enciams, en les bledes i en els espinacs que en les carns hormonades”, diu Ma. Teresa Bravo. “Si comencéssim a analitzar aliments, arribaríem a la conclusió que n’hi ha molts que estan en mal estat. Aquesta és la veritat”. Però abans de posar el punt de mirar en hortalisses, per exemple, la pediatra homeòpata el posaria en les carns, en els pollastres hormonats, engreixats amb hormones. Posats a buscar perills, Ma. Teresa Bravo en troba moltíssims més, com ara el mercuri i el plom que inspiren els nens diàriament dels tubs d’escapament dels cotxes, “que els queda més a la seva altura que als adults”.  
  Enllaç a l'article "Altres perills pitjors" de Trinitat Gilbert (Ets el que menges/nens feliços)
  
  Equip Vademames
  

Banc de llet materna per a nadons prematurs

Ens ha semblat interessant proporcionar-vos aquesta informació. Considerem que no hi ha res millor que donar-li la pròpia llet de la mare al nou vingut i si és prematur encara més, però en alguns casos quan no pot ser així: sempre millor llet materna d'un banc de llet que no pas la llet de vaca maternitzada sobretot i especialment pels nadons prematurs.

En el programa L'entrevista de TV3 tot això ho explica Gemma Valeta, directora del Banc de Llet del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, aquí teniu l'enllaç:
Banc de llet materna per a nadons prematurs

Recordo l'experiència d'una mare que el seu nadó va néixer prematurament. Ella cada dia anava a l'hospital a donar-li el pit i la escalfor del seu cos durant el temps que li permetien perquè el nen estava a la incubadora.
Passat el període necessari per que el nadó ja pogués sortir de la incubadora i fos donat d'alta de l'hospital, aquest petitó no va tenir cap problema de salut i no va haver de ser reingressat cap vegada, a diferència de la majoria de prematurs que varen néixer en els mateixos dies i que havien set alimentats amb llet preparada ("de farmàcia") que varen d'haver de reingressar (alguns més d'una vegada) per problemes respiratoris.

Gràcies a la Mònica i a la Montse per aquesta informació.

Equip Vademames