Però, a què ens referim quan parlem de violència obstètrica? En definita estem parlant d'un tracte irrespectuós cap a la dona embarassada o en el moment del part i al seu nadó, que fins i tot arriba a la seva parella o acompanyant. Tractar a la dona de manera infantilitzada, incapaç de prendre decisions sobre el seu procés, inmobilitzada a la dilatació i expulsiu, menyspreant les seves emocions i sensacions, cridar-la, renyant-la per "no col·laborar", no acceptant el pla de part, espantant-la amb la mort del nadó si no es segueixen les instruccions... i un llarg etcètera.
L'actitud paternalista d'alguns professionals de la obstetrícia, el seguiment rutinari de protocols obsolets que no es basen en l'evidència ni en les recomanacions d'atenció al part, la concepció de l'embaràs i el part com un procés potencialment perillós que s'ha de medicalitzar i intervenir i la saturació del sistema sanitari, entre altres, fan que en alguns casos una experiència que ha de ser viscuda com un moment feliç, emotiu, poderós i transformador esdevingui un mal tràngol que pot deixar seqüel·les físiques i sobretot emocionals durant molt de temps, interferint greument en la vida de la dona, tant a nivell emocional, relacional i sexual com en la criança d'aquest nadó.
Els dos únics països del món on està tipificat aquest tipus de maltractament són Argentina i Veneçuela (2006). aquest últim país, a la llei orgànica sobre el dret de les dones a una vida sense violència la defineix de la següent manera:
“l’apropiació del cos i els processos reproductius de les dones per part de professionals de la salut, que s’expressa en un tractament jeràrquic deshumanitzador, en un abús de medicalització i la transformació de processos naturals en patològics, esdevenint una pèrdua d’autonomia i capacitat de decidir lliurement sobre els seus cosos i sexualitat, impactant negativament en la qualitat de vida de les dones.”
Es consideren actes constitutius de violència obstètrica els executats per professionals de la salut, consistents en:
- No atendre oportunament i eficaçment les emergències obstètriques.
- Obligar a la dona a parir en posició supina i amb les cames aixecades, existint els mitjans necessaris per a la realització del part vertical.
- Obstaculitzar l’aferrament precoç de l’infant amb la seva mare sense causa justificada, negant-los la possibilitat d’estar junts des del primer moment i poder-lo alletar immediatament en néixer.
- Alterar el procés natural del part de baix risc mitjançant l’ús de tècniques d’acceleració, sense obtenir el consentiment voluntari i informat de la dona.
- Practicar el naixement per cesària existint condicions per al part natural, sense obtenir el consentiment voluntari i informat de la dona.”
A Espanya Izíar Bollaín va fer el curt "Por tu propio bien", on pretenent crear un major impacte va proposar la figura d'un home en el moment del part:
I què podem fer, ver evitar la violència en l'embaràs i el naixement?
- INFORMAR-NOS i INFORMAR:
-Conèixer els nostres drets.
- Tots els organismes oficials relacionats amb l'embaràs i el naixement ténen publicades recomanacions i normatives entorn l'atenció al part i la gestació, totes elles basades en l'evidència científica i actualitzades. No està de més poder coneixer-les, per exemple el protocol per a l'assitència al part del Departament de Salut
- Preguntar al centre on tenim previst parir aquelles qüestions que ens interessin: índex de cessàries i episiotomies, sistemes analgèsics disponibles ja siguin farmacològics o no, possibilitat de deambulació i disposició de materials per a la dilatació, lliure elecció de posició en l'expulsiu, enema i rasurat sistemàtic o no, professionals encarregats de l'atenció (llevadores o ginecòlegs), etc.
- Presentar el nostre PLA DE PART al centre on tenim previst ésser ateses i poder consensuar-ho amb els professionals que ens fan el seguiment. En aquest document expressarem les nostres preferències, sempre dintre de la legislació vigent. El fet que la presentació d'aquest document sigui rebutjada o criticada pot ser un indicador de pràctiques no respectuoses per part del professional.
- ESCOLLIR el centre i/o professional amb temps i consciència. Molts hospitals organitzen visites a les seves instal·lacions, on podrem preguntar tot allò que ens interessi, o també podem concertar visites.
- Fer que la persona que ens acompanyarà conegui la informació bàsica, el nostre pla de part i les nostres preferències. En el moment del part una dona es pot sentir molt vulnerable i ha d'estar centrada en ella i el seu nadó.
- Existeixen alguns recursos per obtenir més informació i suport. L'associació "El Parto Es Nuestro" és l'entitat amb més força i més història en el treball per a la dignificació i el respecte per els drets del naixement. Grups de trobada, espais de preparació a la maternitat, etc.
I en cas que ja l'haguem patit?
- DENUNCIAR. No només per depurar responsabilitats, sino també per evitar que altres famílies ho pateixin després.
- Buscar AJUDA. Existeix una línia d'atenció telefònica gratuïta formada per voluntàries anomenada "Escoltant amb el cor" De vegades cal una ajuda professional per aquelles experiències que requereixin d'un treball personal més profund.
Cal destacar que no volem transmetre la idea de que sigui un fet generalitzat a tot el sistema sanitari. A Vademames creiem en la bona feina i la meravellosa atenció de tants professionals de l'atenció a l'embaràs i el part, als que volem agraïr el seu esforç per fer del naixement una experiència gratificant, memorable, meravellosa i respectada, i som conscients de la tasca d'humanització i respecte en l'atenció que s'està duent a terme en els últims anys. I estem al seu costat, promovent que la seva bona feina sigui extensiva a tothom. A tots ells: GRÀCIES.
Més informació i recursos:
La revolució de les roses
Fòrums
